Dejo mi último artículo publicado en el Diari del Treball.
http://diaritreball.cat/voltes-doctrina-diego-porras-proposit-sentencia-jutjat-social-3-granollers/
En dos mesos es complirà un any des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictés la sentència en relació a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Justícia de Madrid, i que va posar en evidència que la contractació temporal en el nostre ordenament jurídic crea precarietat. Al llarg d’aquest any la doctrina científica més prestigiosa en l’àmbit laboral ha realitzat una multiplicitat d’estudis sobre els efectes de la sentència. Doctrina que no ha estat unànime com tampoc ho han estat les diferents sentències dictades pels jutjats socials i els tribunals superiors de justícia.
Els efectes de la ja anomenada doctrina de “Diego Porras” van ser evidents i va obligar al Govern, al principi, a considerar la necessitat d’una regulació legal. A aquest efecte, va encarregar a un grup d’experts designats pel mateix Govern, els sindicats CCOO i UGT, i les patronals CEOE i CEPYME, un informe sobre les conseqüències jurídiques. El divendres 10 de febrer de 2017 es va lliurar l’anhelat informe a la ministra Fátima Báñez sense que aquest fos concloent, amb unanimitat en algun punt però discrepant en la majoria d’ells. Doncs bé, si bé deia que el Govern tenia intenció de dur a terme una reforma legislativa, l’informe d’experts va refredar l’ímpetu inicial ajudant, a més, les declaracions del President del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Koen Lenaerts, el 17 de febrer de 2017 en què va manifestar que “no hi va haver entesa sobre el problema entre el jutjat que va realitzar la consulta i els membres de la Cort de Justícia Europea, i no van comprendre completament el problema.” Tota una declaració d’intencions que ha provocat que el Govern entre la ja habitual procrastinació per resoldre els problemes urgents.
La sentència del Jutjat Social 3 de Granollers de data 29 de juny de 2017.
Mentrestant, els treballadors i les treballadores, valgui dir que també les empreses, ens trobem davant d’una situació d’indefensió i d’inseguretat jurídica. Els diferents Tribunals de Justícia han dictat diverses sentències respecte a totes les modalitats de contractació amb decisions totalment dispars. Fins al moment els jutjats socials a Catalunya només s’han dictat dues sentències en relació a la doctrina “Diego Porras”. La primera va ser del Jutjat Social 2 de Terrassa que va declarar que no era aplicable la indemnització en un contracte eventual per circumstàncies de la producció que es troba recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; ara s’afegeix la del Jutjat Social 3 de Granollers que si estableix el dret a la indemnització de 20 dies en un contracte per obra servei. Totes dues tenen origen en dues de les més de 100 demandes interposades pel Gabinet Jurídic de CCOO pendents de judici i després que el Sindicat iniciés una campanya d’acció sindical contra la precarietat laboral i on la contractació temporal és un dels seus exponents.
És la primera sentència a Catalunya que reconeix el dret a els 20 dies per any en la finalització d’un contracte per obra o servei amb els fonaments jurídics de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre de 2016 (cas Diego Porras) i s’espera que no sigui l’última. No obstant això, la inseguretat jurídica continua i fins que no es pronunciï novament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o bé el Govern s’atreveixi a legislar, la incertesa no desapareixerà. Mentrestant, cal continuar amb la mateixa força l’acció sindical a les empreses per tal de combatre la precarietat laboral vinculada a la contractació laboral, situació que CCOO de Catalunya ja va fer constar en el seu informe sobre la sinistralitat laboral de 28 d’abril de 2017 on es deixa palès la temporalitat de la relació laboral té especial afectació en els accidents de treball. En última instància, s’ha de continuar amb l’acció judicial amb un fi comú: eradicar la precarietat.